Comillas, 9 de setembre de 1892


Obra:Epistolari [Verdaguer] (p. 1004-1005)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Comillas, 9 de setembre de 1892

Coratge, amic, mes l'hòrrida galerna
que avui se desinferna,
qui la podrà aturar?
Lo Castell del passat, de torre en torre,
no sents enderrocar?

¿Per aturar eix riu que tot ho esborra, que som tu i jo? Som dos granets de sorra, mes Déu amb grans de sorra atura e1 mar.

Vet aquí, estimat Jaume, lo darrer vers que he escrit en ma celda del palau de Comillas. No te l'hauria pas de enviar a tu, sinó a un altre amic, mes aquest no escolta, ni se li'n dóna res, sinó del dring i remor de les armes, mentres tu confies encara, a semblança de D. Lluís Cutxet, que al cel sia, adobar i encarrilar lo món amb bones paraules, articles i discursos. Tot això és palla que e1 vent se'n porta; lo gra veritable està en lo Evangeli, a on se'ns donaven armes que estan en les baines, poders immensos, gairebé increïbles, que ningú fa servir, i e1 manament doemones ejicite [expulseu dimonis] universalment oblidat. Mes prou per avui.