La quimera esclatà,


Obra:Prosa (p. 284-285)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La quimera esclatà, llançant darrera meu una carretilla d'insults més que d'acusacions, per acreditar aquell adagi: «D'arbre caigut tothom fa llenya». Deien que em deixava enganyar com un beneit; que anava a empobrir la casa amb tanta caritat; que amb les almoines, per mi cosa sa­grada, sostenia gent perduda i de mal viure; que amb elles m'havia fet la barba d'or, retirant-me per ric, amb la ma­leta plena de bitllets de banc; que havia tingut l'atreviment de dir los sants Evangelis a algun malalt (com aconsella el ritual romà); i que fins havia arribat a resar los exorcismes (com si fos pecaminós un reso que el sant pare Lleó XIII acabava de publicar); i, per últim, que volia fun­dar una secta, filla o a lo menos propparenta, de l'espiritisme. Un de mos companys, que em deu lo pa que menja, al veure la pedregada sobre meu, me girà l'espatlla passant-se'n amb armes i bagatges a mos acusadors; i amb tan bon atiador i amb la nova llenya que es posà al foc, arribí a ser tingut per un capellà fanàtic i dolent, i per un heretge, digne de les flames de la Inquisició. Verament me tenien lo peu al coll. Si, en aquell «tolle tollo, crucificau-lo», alguna persona de bon seny i de bon cor me volia defensar, ¿què podia respondre? ¿Volia proves de mos delictes? Lo marquès de Comillas, tan caritatiu i tan bo, m'havia fet desterrar. ¿Volia proves de que jo no estava bé del cap? Se m'havia mig tancat en lo santuari de la Gleva, a on he estat dos anys, fent lo sord i el mut, com si fos realment culpable, per donar més força a tan tristos arguments i per meditar la gran lliçó de la Providència continguda en aqueixos vells adagis, que semblen sentències de la Sagrada Escriptura: «De gran pujada, gran baixada» i «Qui més alt puja de més alt cau».