De vegades, trobant-me al Maresme...

De vegades, trobant-me al Maresme, vaig a donar una volta per la població. El mes de maig és excel·lent per a acostar-s'hi. En el Passeig dels Anglesos no hi ha ànima vivent. Em sembla que tot el passeig és meu. Les torres són tancades. La clientela estival és invisible. La tarda és gloriosa; el silenci, deliciós, la botànica té una presència lleugera. Arribo fins a les pinedes de la platja i escolto passar el vent a les copes dels pins. El mar està en calma. Hi ha una mica de vent de garbí, i unes onades menudes, gràcils, amb un petit penell d'escuma assolellada, moren sobre la sorra de carmí fent un llarg, ample, fresseig de seda. Sobre la terra i el mar hi ha un cel alt, vast, d'un blau blauet rentat, d'una tibantor jovenívola, sobre el qual passen, d'una manera dolça i lenta, uns petits núvols de nata, exquisits, sense pes.