Jo veia que no podria desfer-me fàcilment...


Obra:Pedra de tartera (p. 44-45)
Indret:Altron
Municipi:Sort

testing image

Jo veia que no podria desfer-me fàcilment de la meva parella. I el Jaume, només arribar, ho simplificà amb una rialla com si ens coneguéssim de sempre i un: i ara toca als de Sarri ballar amb les fadrines de Pallarès! El Martí quedà sorprès i no tingué temps de respondre perquè ja giravoltàvem per la sala amb el Jaume. La cara, però, se li agrejà tant, que no gosava girar els ulls cap a la vora, on havia restat palplantat.

Vam ballar tota l'estona sense parar. A fora xiulava un vent que devia ser molt fred i jo, en canvi, sentia com se'm mullava el clatell de suor. Quan vaig veure que el Tonet Vell endreçava l'acordió estava parada, però quasi no podia alendar. S'havia fet negra nit i jo em sentia als ulls i a la boca com una mena de miracle. Només quan vaig trobar el glaç de fora vaig desvetllar-me i aleshores, com si tal cosa, ell em digué que si no hi tenia res en contra que fes saber als de casa que em volia festejar i que tornaria diumenge a la tarda per saber la resposta.

De la sala de l'estudi a casa hi havia sis passes comptades. Tocaven paret per paret formant una de les cantonades de la plaça. Estava davant les escales que feia unes poques hores que havia baixat i no em reconeixia. Volia esforçar-me en pensar que era la Conxa que havia anat a Pallarès a viure amb els oncles i ara era la Conxa de cal Joan. Però tampoc no em deia res això. Ara jo només podia ser la Conxa del Jaume. Aquella alegria boja en lloc de fer-me bellugar i botar em deixava quieta i encara clavada en el pedrís de baix on ens havíem dit adéu. I això que el fred de la barana m'esperonava cap amunt.

Jo només volia retrocedir uns instants o mitja hora o si fa no fa i recordar. I així tornar a sentir la seva presència al meu costat. S'escoltava encara vora meu el bullit de la gent i per instint vaig girar el cap. El Jaume em somreia a l'altre extrem de la plaça fent-me adéu amb el braç. Llavors vaig arrencar a córrer, cames ajudeu-me, cap a dalt. No em sentia d'aquest món: semblava que somniava.