A Maria-Mercè Marçal


Obra:Poesia completa (p. 125)
Comarca:Pla d'Urgell

testing image

A Maria-Mercè Marçal

In memoriam

Les tardors són suaus. Gairebé no hi ha hivern,

diuen, i ran del mar s'allarguen els capvespres.

Suspesa com una àliga entre tebis corrents

amb estels sota l'ala, la nit prou que s'espera.

 

Però jo no trobo les tardors benignes

quan haig de dir-te adéu des de la meva,

trencada primavera de cançons.

I mai no podré dir ponent dolcíssim

si començo a enyorar el teu migdia.

Adéu, veu enrosada, esguard encès.

 

Ets viva en tants ocells niats a la teva heura!

I a les nítides ones del teu cor desbocat

que sempre es va triar les ribes i la llera,

el solell i l'obaga per al desglaç del cant.