El cafè de Castellnou...


Obra:El jardí de la boira (p. 26-27)
Indret:Cafè
Comarca:Pla d'Urgell

testing image

El cafè de Castellnou —el vell, el gran; el de sempre— és una incòmoda, poc acollidora i mal condicionada baluerna, que més que un establiment d'esbarjo sembla un magatzem d'alfals. El cafè pròpiament dit que et donen per a beure, de vegades raja tan espès que després no dorms. Sovint és aigua de rentar plats que costa d'empassar. Però hi trobes el Jaume, el Pel, el Blai, el Trosset; to­ta la plana major. Et fan lloc a la seva taula, fas la botifarra amb ells fins que et cauen les ganes, discutint la jugada, retalles les cuixes de la Botxaca i els pits de la Sibil·la, hi fas tractes...; no té preu.

Cartes suades, brutes, que si bades una mica, com que tothom se les coneix, veus volar les mules pels tossals, que deia el Ton de l'Ós.

La meva colla, com de costum, hi era al complet i m'esperava perquè sabia que era al poble i si m'hi quedava mes d'un parell de dies, hi trauria el cap. Tenia la tarda garantida, especialment si el Trosset, el meu amic de les barrines, s'ho proposava.

—Vint dies? Fuig, fuig! No tens collons d'aguantar ni una setmana.

—Què t'hi jugues?

Amb el Blai, el Jaume i el Trosset vam engegar aquella primera partida de botifarra, la del retorn, amb "carajillo", després copa, cervesa per remullar i torne-m'hi!