Brillava un sol lluminós, tebió, que s’agraïa...


Obra:El jardí de la boira (p. 23)
Indret:La Costa
Comarca:Pla d'Urgell

testing image

Brillava un sol lluminós, tebió, que s'agraïa. Després de donar tombs per les fredes naus del temple, el seu escalf reconfortava. Me'n vaig anar fins a la Costa, darrera mateix de la plaça de 1'Església, al damunt del pujolet. Allí rau l'iníci del vell Castellnou.

La Costa ofereix una panoràmica ampla. Costaria ben poc de bastir-hi un racó esplèndid ja que la situació és privilegiada. Mai me n'havia adonat.

Tota la Vallmajor és a l'abast, aquella vall ampla, gairebé imperceptible que mena al cor del Pla. Amb la serralada de les Cals a l'altra banda. Al fons la serra d'Almenara i Bellmunt, coronat. Després les crestes de Camarasa al peu del Montsec i al darrera ell, majestàtic, aspre, amical; quotidià tot i la llunyania. El Montsec és la nostra concepció de muntanya quan la referim.