testing image

Venim adesiara

Les pedres de Poblet diuen la glòria
de Catalunya. Ogives i sepulcres,
marbres i portalades, gemmes pulcres
encastades dins l'or de nostra història...

Venim adesiara a prendre-hi força,
a respirar els aires de muntanya,
a sentir créixer les arrels, l'escorça
dels arbres que l'humil Francolí banya.

Ací trobaren llur repòs els monjos
fills de Benet, plens d'unció i carisma,
i es redreçaren tots els viures flonjos,
argila humana, al foc de l'ascetisme.

Entrevoltats d'un ideal paratge,
absorts en llarga tasca o en la pregària,
custodiaven de l'humà llinatge
l'antic saber i la ciència vària.

En temps de pau o de trasbals i guerra,
recer de sants barons o profanades,
eixes sacres parets, encís de fades,
feren conjunció de cel i terra.