Que la mar és ingrata!


Obra:Los sardinalers (p. 16-17)
Comarca:Maresme

Més o menys davant per davant de la Plaça de les Barques hi havia l'antic varador de barques. Aquest és un bon lloc per llegir un fragment de l'obra Los sardinalers, d'Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936), inspirada i escrita a Caldes en una de les estades que el polifacètic artista hi féu, concretament l'obra és datada a Caldetes el 7 de maig de 1887.

testing image

Que la mar és ingrata!
¿No ho és tal volta més lo tros de terra
que, després de polit com una plata,
ve l'aiguat i l'esguerra,
ve la pedra del cel i el malbarata?
¿No ho és molt més la guerra,
que avui te lleva un braç i demà et mata?

¿Quin art penses trobar, siga el que siga,
que et faci potentat sense marfugues?
Per inflada que estiga
la vela més tibant fa sempre arrugues,
i el que passi una pena... que se'n riga,
que en girant-se-li el vent ne tindrà dugues.

Fia, doncs, en la mar, que, bramadora
i agarrada com és, i enganyadora,
al capdavall és gran, és teva i meva,
de ningú i de tothom; i el que la cala
si no es avui és l'endemà que lleva,
que la mar fet i fet... no és tan, tan mala!

Pescador has nascut? Pesca en bona hora;
si un llibant vols lligar ves com lo lligues;
si apreta massa el vent, vira i enfora;
i si tornes de buit, més val que digues
que si avui no ha sigut serà una altra hora.

I mai per mai lo dia que s'escaiga
que es tomba el bot i beus un glop de massa,
recorda que tothom, per més que faça,
si no és avui serà demà que caiga...
I són tants los que es neguen fora l'aiga!

Boga, doncs, i endavant, que el dar-se pena torna l'ànima flonja i malaltissa.
Guaita: el cel s'asserena...
Los surets van a fons... La xarxa és plena. Enlaire, toca-sons! Oh, hissa!
REMITGERS
Hissa!