Joan Barceló


Obra:Lluna d'estiu (p. 80)
Indret:Cementiri
Municipi:Menàrguens
Comarca:Noguera

testing image

Joan Barceló

 

Digues, amic: la mort et va tocar?

Quatre gotes de sang

maculaven, a penes, les rajoles.

Els teus ulls, d'un gris pàl·lid,

la barba clara, de sedosos rínxols,

els agudíssims mots —enjogassat

inici de rialla— ens embruixaren.

Eres sol, a la cuina,

un dia, groc i xardorós, d'estiu,

davant la tassa d'herbes aromàtiques.

A la ciutat, la lluna, aquella nit,

es despullà dels flocs de la boirina baixa,

i brillà, al cel, amb una força nova.

Adolescent alt, bru, àngel de la paraula!

Poeta de la mort i dels follets!

Compromès en d'ardida llibertat de la joia

i en la flama rebel; enamorat

de la vida i del somni... Oh joc pur

de fantasia i de tendresa humanes!

Els déus se't van endur

injustament, amic.