L'esclat de la dinamita i el sacseig de les explosions...


Indret:Presa
Municipi:Camarasa
Comarca:Noguera

testing image

L'esclat de la dinamita i el sacseig de les explosions de les cinc de la tarda marcaven una treva en la lluita, una etapa dintre la brega i el treball. La gesta dels titans cessava i començava la vulgar rutina dels mortals. L'estrèpit de les barrinades desfeia l'encís creador; l'empresa èpica es dissolia en eixorca quimera humana.

Tantost el retruny moria i l'esbotzament acabava de rodolar, els peons deixaven estibats els pics i les pales; els perforadors arrambaven fes barrines a un costat; l'excavadora mecànica exhauria el vapor amb un xiulit darrer; la draga aquàtica girava amb un últim esgarip; la bomba hidràulica ventava una explosió final. Simultàniament, les vagonetes i equips rodats paraven amb un xerric de frens; els capatassos i els llisters es desempallegaven de xiulets i trompetes; callaven totes les veus; planava arreu la immobilitat.

El treball havia cessat en les afraus i al peu del riu. Al campament l'activitat llanguia fins a morir del tot. Era el repòs després del treball la pau després del combat, la calma després de la tempesta. Els esclaus de les eines deixaven d'ésser simples instruments mecanitzats, els vassalls de les màquines esdevenien novament homes lliures, els titans es transformaven en simples mortals, els déus descendien de llurs núvols fulguradors.

Per corriols i passeres, entre esllavissades i roquers, retornava un exèrcit de peons. Els disciplinats descendien per les vies fressades, els rebels i els anàrquics saltaven rostos avall, pels camins de l'aigua. Descendien en fila índia, en escamots, en brigades, en legions. Tothom s'apressava i corria. La carretera anava de gom a gom. Tot fent via, alguns es treien la samarreta suada del treball. Allà els esperaven les piques de l'aigua, les dutxes, el sabó. Amb la sutza i l'engrut de la feina s'esvairia llur sensació d'esclaus, llur preocupació de forçats. Les barraques de fusta on els treballadors vivien, eren un formiguer. Una humanitat polsosa i suada s'hi entaforava i atapeïa, enduta pel daler de rentar-se i mudar-se de roba. Tothom es preparava a viure, a ésser home de bell nou.