Camarasa era un simple nom en el mapa...


Municipi:Camarasa
Comarca:Noguera

testing image

Camarasa era un simple nom en el mapa, un puntet perdut en la corrugada configuració de la comarca de la Noguera. En un petit promontori argilós i esbarrancat, els murs esgrogueïts de dues-centes cases de tàpia s'entreforcaven amb els carreus de velles muralles color d'or vell. Un castellot ennegrit pel temps s'elevava tímidament per damunt de les cases. Això era la vila.

Era per la presència inexplicable de les enrunades muralles que la gent humil poblava els encontorns vilatans d'ingènues i puerils llegendes dels anys de l'avior. "Són del temps de moreria", acostumaven a precisar. Això equivalia a dir que la vila s'embolcallava en una perfecta obscuritat històrica. Hom parlava de la creu de terme davant la qual foren deturats els alarbs. Hom mencionava les guerres carlines, la guerra del francès i el vell Marquesat de Cam-Rasa que ennoblia els seus annals, però cal creure que tot eren coses pertanyents a la grisalla anecdòtica o a la poesia de la història.

Enlairat a la riba esquerra del Segre, un peu a la serra i un altre en les platejades aigües del riu, l'esvorancat promontori camarasí gaudia d'una posició d'avantatge. Emplaçat a les portes d'una planúria que era l'anunci de l'ample Urgell, venia a ésser una sentinella destacada al primer graó de la muntanya. Erecta entre el pla i les serres, Camarasa semblava actuar de guàrdia dels colls i congostos que es succeïen fins als cims del Pirineu. Adossada d'espatlles al turó de Sant Jordi i de la Serra Carbonera, flanquejant el ciclòpic Mont-Roig, retallant-se contra la blavor dels dos Montsecs, era com un heraut dempeus ran d'un prosceni, a punt per a l'anunci d'una solemne performança. En un congost veí, a l'aiguabarreig del Segre i de la Noguera, al curs d'aquelles aigües fins adés encalmades, s'anava a desenrotllar un nou espectacle de la civilització; anava a representar-se un drama punyent, la lluita del progrés contra la tradició i la natura.