A poc a poc, d'ençà de la construcció...


Obra:Boires i candelers (p. 8-9)
Comarca:Noguera

testing image

A poc a poc, d'ençà de la construcció d'aquella artèria providen­cial que és el canal d'Urgell, generós artífex de la riquesa de tota la plana, d'Agramunt a les Borges, tothom a Rocafinestres ha esdevingut propietari d'una finqueta. Els mitgers esdevingueren masovers i, mes aviat o mes tard, acabaren comprant la terra que conreaven. Treballadors infatigables, tenaços, durs, els pagesos de l'Urgell son fidels a la terra que els fa viure de tal manera que aquella contrada es la que dona un contingent menys elevat de desertors de la pagesia alfalsera; els hiverns durs i els estius de foc, han format el caràcter de la gent. Les passions hi són fortes. Els vicis també. Però l'amor al guany domina. La propietat, la finca, és el gran univers de la família i, per conservar-la o per adquirir-la, el pagès —o la pagesa— serien capaços de tota mena de sacrificis.

Per acabar de situar l'escena on es desenrotlla la història que ens proposem explicar, afegirem que Rocafinestres es troba al bell mig d'una plana que s'estén entre Castellserà, a la dreta, Bellmunt al nord, Linyola al sud i Bellcaire a l'oest. Tots aquests pobles no són gaire lluny l'un de l'altre, sis o set quilòmetres aproximadament, estan arrapats a la plana, fertilitzada pel canal, menys Bellmunt, que està enclavat dalt d'un turó que mira al Montsec i des del qual es perceben, els dies clars, els finestrals de Santa Maria de Balaguer per damunt d'una vaporosa cinta de boira que va seguint la ribera del Segre. [...]

 

La nostra, aquesta finca que es troba a cent cinquanta metres del camí de Bellcaire, es diu, simplement La Planta i forma part de la magnífica propietat coneguda al pla d'Urgell pel nom aristocràtic de Els Comtals.

La Planta. El nom és senzill i podria confondre's amb qualsevol ésser del regne vegetal si no diguéssim de seguida que a l'Urgell significa també plantació o fruiterar en una terra destinada a hort. Aquesta Planta és una franja llarga d'un quilòmetre i estreta de tres-cents metres, allargada sota mateix del canal en parades esglaonades fins a baixar al nivell del camí de Bellcaire. El fet d'ésser sota mateix del canal, la primera del rec, i d'estar saturada per la humitat permanent de les sèquies, li dóna un prestigi de viver i una bellesa autèntica de paradís terrestre.

Al cor de La Planta hi ha la masia dels Comtals. Veureu. Després d'aquella escala amagada entre canyars i magraners salvatges que constitueix l'entrada privada de la finca, s'obre un corriol a l'esquerra del qual hi ha un enorme corral, amb dos coberts, que té sortida pel sud al camí rodat de Bellcaire. El corral és negre de gallines, ànecs, oques i conills. Els coberts plens d'eines de treball, relles, fangues, aixades, dalles, guarniments. A la dreta del corriol una renglera de codonyers i de magraners. El corriol mena al camí central de la finca que va de llarg a llarg, paral·lel al canal, i que s'eixampla en una immensa circumferència al davant del mas, per a formar l'era espaiosa de la propietat.

El mas dels Comtals, joia de La Planta, és un model de masia catalana. Està compost de tres cossos d'edifici. La casa al mig, els estables a la dreta i el cobert dels farratges a l'esquerra. La ca­sa té dos pisos, amb un gran balcó al centre i dos finestrals als costats, arquejats amb gust romànic, com el portal central. Damunt del balcó hi ha un enorme rellotge de sol i a la teulada, en la part central, una torreta, també de gust romànic català, amb tres obertures rodones. Tota la façana està emblanquinada amb calç i el sol fa relluir com a diamants les franges de ceràmica del rellotge solar i els mosaics roigs i blaus dels finestrals. Sobre el portal hi ha un relleu de marbre de Sant Jordi i una placa d'incendis de La Catalana i, tot al llarg del balcó, un immens palmó, ja esgrogueït, del Diumenge de Rams.