Mentrestant, les dues dones havien ja pujat fins...


Obra:La vida d’en Joan Ventura (p. 164-165)
Municipi:Balaguer
Comarca:Noguera

testing image
Veu de Teresa Julio:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2015/04/Mentrestant-les-dues-dones-havien-ja-pujat-fins.mp3

Mentrestant, les dues dones havien ja pujat fins a mitja costa. El camí pendent anava fent girades fins a trobar-se dalt, al pla. Des d'allí es contemplava la gran plana de l'horta i el serpenteig del riu. Al peu de la muntanya, hi passava la carretera de Gerp i de Tremp. Al costat de la carretera d'enfront es veia la petita estació del tren de la Sucrera. Cap a l'esquerra, es podia seguir el camí de Camarasa i l'Assentiu i, al lluny, s'estenia majestuosa la gran horta d'Urgell.

Mare i filla no feren gran atenció al paisatge, ocupades com estaven en explicar-se coses. Quan arribaren dalt, un aire fresc acaronà els rostres i feia moure una punta del mocador negre que portaven al cap. Deixaren a l'esquerra els murs en runes, ennegrits pel temps, del castell de Jaume el Dissortat i al seu davant s'oferí la façana sense arquitectura del Santuari. Es trobaren un xic fatigades i s'assegueren uns instants als pedrissos de la placeta. Després, entraren a l'església. Una sensació de frescor dominà de sobte llurs cossos. Prengueren aigua beneita, es senyaren i anaren dret cap al fons, al cambril, on la imatge venerada s'oferia, mística, als ulls dels creients. El rostre del Crist reflectia una sensació profunda de dolor, amb un aspecte demacrat i unes metxes estirades de cabells negres que li venien fins a les galtes. Per les escales, havien vist la cambra dels exvots, on penjaven per les parets i el sostre centenars de braços i cames de cera, ofrenats al poder miraculós del Sant Crist. Les dues dones romangueren silencioses un llarg moment, agenollades als peus de la imatge venerada i resaren una pregària. Després, lentament, com sortides d'un somni espès, s'aixecaren, dipositaren una moneda de coure a l'embut que sostenia a les mans una figura que representava un escolà, i baixaren per les altres escales dominades pel fervor i el silenci.

De retorn, agafaren el camí que segueix al peu de la muralla del palau del Comte d'Urgell i que donava al carrer del Torrent.