Davant el Crist de Balaguer


Municipi:Balaguer
Comarca:Noguera

testing image
Veu de Pere Quer:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2015/03/Davant-el-Crist-de-Balaguer.mp3

Davant el Crist de Balaguer

Tu i jo som u per mèrit del teu voler-me, a l'hora

que, enmig dels homes, Home, te'm daves tot enter.

Déu Fill, de sempre i ara —la vida en Tu s'enflora

del que la mort resguarda— bandeig del desesper.

 

Davant la teva imatge, clement i basardosa,

de la desmurallada ciutat de Balaguer

clara i oberta i bella que es vincla en dir-me «té»,

punyit pel que et reflexa, —clavat i pell terrosa,

pit alt, caigut de testa, ventre enfonsat...— vull fer,

complidament, Crist, ara que l'ànima m'hi porta

i el cor rediu les dites dels temps de candi esplet,

un gest d'humil atendre, només, el teu peu dret.

Per què? Perquè em precisa. Pel goig que, viu, m'hi porta.

Te'l beso amb un bes únic, bes d'home, espurna estorta

del meu no-res al dar-te'l roent d'humana set.

M'hi duu el que m'intuïa de bell i vell de sobres.

El teu peu dret, Crist, ara, concret, em dóna alè:

tradició i llegenda —pobríssim Déu dels pobres!—

m'eleven a una aurora d'amor, sentir, voler...

Per ell tot tu en imatge reculls la meva fe.

... Després del bes, sóc altre. Visc tot en serenor:

tal l'aigua dins un càntir de vidre fa claror.