La Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona...


Comarca:Maresme

Caldes, amb les aigües termals, juntament amb Sitges, fou dels primers centres d'estiueig de la burgesia barcelonina. L'arribada del tren a Arenys de Mar el 1857 va facilitar que famílies com la del marquès de Comillas o els Nadal s'hi construïssin unes mansions que constataven la seva solidesa social i econòmica. Aquells moments són evocats per Joaquim Maria de Nadal (Barcelona, 1882-1973) en les seves memòries.

testing image

La Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França va plantar unes tanques de fusta i ferro delimitant la seva propietat paral·lelament als carrers de la Pau i de Santa Teresa. Aquelles tanques, que impedien la lliure comunicació entre els dos costats de la via, van fer-se absolutament impopulars, i una nit foren arrencades pel poble. Com és molt natural, el fet fou seguit d'una protesta de la Companyia i d'unes gestions per esbrinar qui eren els autors de la malifeta, que, com també és molt natural, no foren coneguts, encara que tothom sabia que darrera d'ells -o potser enfront d'ells- es trobava l'alcalde, En Milans.

La Companyia reposà les tanques, i altre cop foren arrencades, cosa que motivà noves protestes i noves «ignoràncies». Reposades de nou, l'empresa carrilaire demanà i obtingué del governador la protecció de la parella de la guàrdia civil del poble. Però... una nit l'alcalde ordenà a la parella un servei urgent que l'obligava a sortir fora de la localitat i, durant la seva absència, les tanques foren arrencades, carregades en una colla de barques de pesca que estaven amarinades a la platja, i engegades al mar, a prou distància de la costa perquè no poguessin ésser «pescades». La complicitat de l'alcalde era tan manifesta que el governador va cridar-lo per tal de renyar-lo i amenaçar-lo amb no sé quines sancions. L'alcalde va plantejar el problema clarament: mentre ell fos alcalde, no posarien les tanques. La rebel·lia era manifesta; però... En Milans era molt popular a Caldetes, i hi havia unes eleccions en perspectiva... i les tanques no foren posades de nou fins que En Milans deixà d'ésser alcalde.