Al Born, a mig passeig, apareixen tres individus.


Obra:El Troiacord (p. 262-263)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Al Born, a mig passeig, apareixen tres individus. El meu contacte fa tres xiulets, i els tres desapareixen en direcció a la Plaça de les Olles. M'encaro amb l'individu, li dic:

—Què passa? És que alguna cosa no va a l'hora? —no fa cap senyal d'haver-me sentit; fa com si jo no existís, tant és així que l'agafo pel colze i dic—: Ei, mestre, que no em sents?

Sense molestar-se ni a mirar-me, diu:

—Tot va a l'hora. El teu paper en la comèdia s'ha acabat, te'n pots anar a dormir.

—Com que me'n puc anar a dormir?

Torna a quedar impassible, el torno a agafar pel braç, em mira la mà d'una manera que el deixo anar, somriu lleument i diu sense mirar-me, amb ofensiva entonació mel·líflua:

—Jo de tu me n'aniria corrents, però si vols quedar-te, és el teu proble­ma. Pitjor per tu si ets per aquí al mig.

S'aparta uns metres, mira el rellotge. Em mantinc a una certa distància. Sense saber per què, el pols em comença a batre fort. Potser em sento amenaçat, i m'empipa reconèixer-ho. No goso encarar-me a aquell home, que sembla que em supera en tot: en força, en resolució, en domini de la situació. Però l'orgull no em permet anar-me'n així, sense més. [...] M'hi esforço; m'hi abandono, i estic a punt d'anar-me'n, quan l'home mira de nou el rellotge i s'encamina a poc a poc cap al Passeig del Born. Mantenint distàncies, el segueixo. M'hi acosto una mica, fins a uns sis o set metres. Es gira, sense arribar a mirar-me directament, com si tan sols volgués comprovar que no m'acosto més, segurament per advertir-me que no ho faci. S'atura, i jo al seu darrere. Torna a avançar, del carrer Montcada vénen tres homes; em sembla que un d'ells és en Pau Morel. El meu veí s'atura en sec. Es sent un crit que no sabria dir d'on ve.

—No encara!

Del carrer Vidrieria arriben cinc individus. Al mig del grup, entre dos que l'agafen un per cada braç, en Gabriel van Egmont. En Morel s'hi enca­ra. Entenc que pertany al grup dels rescatadors, i que els altres són els raptors. Si el meu veí i jo portem l'import del rescat, per què no s'hi acosta? Em sembla reconèixer els tres que eren al Born fa un moment entre els segrestadors. Tots avancen una mica més, com si esperessin alguna cosa. Del fons del Passeig arriben cinc individus a pas lleuger. Del carrer Montcada, dos més. Això sí que és curiós, un d'ells és una dona. Sembla l'Aloysia, però no, no és l'Aloysia, és la...