Hi ha una humitat densa,


Obra:El Troiacord (p. 261-262)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Hi ha una humitat densa, d'aquella que fica el fred fins al moll de l'os. Travesso la placeta, giro per l'absis de Santa Maria. No fa gaire que ha sortit la lluna minvant, baixa i entregirada entre filagarses de núvols. L'aire no es fredíssim, però és com si et travessés, com si buidés la vida de pertot. Arribo al Fossar, i no hi ha ningú. Hi faig un tomb, m'encanto una estona difícil de precisar en termes de minuts amb la perspectiva del Pla de Palau i la Barceloneta llunyana, més imaginada que vista, pel passadís Malcuinat. M'entrebanco a la vorera, i més enllà del ridícul, tot i que sense testimonis, sento en l'ensopegada més que un senyal. El món s'ha aturat en aquesta entrebancada, hi ha quedat travat sense remei. Ara m'espera el gran sobresalt. Em preparo, però el sobresalt no arriba.

De sobte, sense sensacions, no l'he sentit arribar, i me'l trobo al costat; no el conec de res. Em diu:

—Debellare superbos.

—Et parcere subiectis.

—Duus els papers? —li dono la carpeta amb les revistes, Pobre, se m'encara i diu—: Què és això!

M'arronso d'espatlles. Dic:

—És el que m'han donat pel simulacre.

Queda en silenci, en intensa quietud, la mirada frunzida concentrada en un punt. Al final, em mira, diu:

—Qui ets, tu?

Em comença a pujar la mosca al nas, dic:

—I tu, qui ets?

Es torna a mirar els papers, regira la carpeta com si busqués un doble folre. No el troba, em torna a mirar, mig somriu amb la mirada enfosquida, fa que no amb el cap, diu:

—Un simulacre, eh?... Ja ho comprenc.

Mira el rellotge, s'acosta al mur de Santa Maria, mira amunt i avall del carrer. Tant de tuteig em molesta, però com que m'hi he afegit, ja no em puc imposar. El segueixo.