És un poblet pobre, dintre una vall circumdada...


Obra:Clarisme (p. 2)
Comarca:Alt Urgell

testing image

És un poblet pobre, dintre una vall circumdada de muntanyes. La gent hi té un aire cansat, i les cases hi són tristes quan els núvols s'ajeuen dalt dels cims, quan cau la tarda, i quan, a les nits, hi xiscla el duc.

Però, en fer-se de dia, aleshores que, de la serralada, baixa l'airet fresc, perfumat de romanins, i branden les romegueres de móres glauques, i la gent et dóna el "bon dia" amb aquell punt de cordialitat cairada de timidesa, sembla que dalt del pujol —vestit en la seva base d'oliveres cendroses, que dansen al bat de l'airet— un pare desitjós d'il·lusionar la mainada hi hagués bastit un pessebre amb cases de suro, ben acostadetes en perfecta companyonia, amb la dona allà baix, al riu, que renta, i el parell de bous que solemnialment llauren, i aquell ruc tan mansoi que duu a l'esquena feixos de llenya que el colguen i que el fan caminar banzim-banzam.

I els balcons de fusta corcada per tants d'anys i per tantes de torbonades desafiades valentament, els balcons que coneixen el camí que fan els llamps, que no s'espaordeixen amb el retruc dels trons, i que s'admiren de tornar a veure les muntanyes quan la boira se'n va, es guarneixen amb el groc esclatant dels penjolls de panotxes, arracades vistoses que llueixen presumits; els marcs de les finestres són pintats, per la fadrina o mestressa que es glorieja d'ésser endreçada com cal, d'un blau esblaimat que encara ennegreix més, contrastant-hi, les façanes de pedra que ja no poden ésser més brunes.

Els carrers són costeruts, empedrats de palets de riu, que, rabiüts, et punxen en trepitjar-los; i et sobta, en passar davant de les entrades ombrívoles a l'hora que el sol tot ho arroenteix, aquell bat de fem tendre, i el renill d'una euga, i el bram perllongat, ploraner i colpidor d'un pollí que, des de l'entrada, convertida en establa, fa els honors de la casa a qui vulgui entrar.