L'ofici comença, el cant de la sibil·la...


Obra:Cercamón (p. 14)
Comarca:Alt Urgell

testing image

L'ofici comença, el cant de la sibil·la, fosca font brollant en la boscúria de cares espaordides, queia sobre nosaltres amb la seva impassible condemna de faltes, predicció de càstigs, exhortació d'esperances. Ni jo mateixa, que el cantava, no el sentia sortir de mi. Fins per a mi era una veu llunyana, davallada d'altres fonts que no dominava. Em vaig deixar posseir pel cant, tot dient coses que, no essent totalment meves, ja no podia deturar. Dreta al mig del cor, centrant la corba de l'absis davant el setial d'Ermengol, la meva túnica verda posava sens dubte una lluor a les tenebres de la gran volta; els cabells rossos i llargs onejaven moguts pel cant, seguint els ritmes tristos i comminatoris, ara esllanguits, ara redreçats, posant llampecs d'or sobre el foc maragdí de la figura, dreçada i ressonant enmig de les tenebres.