Tot va començar quan els terrors de l'any 1000...


Obra:Cercamón (p. 13)
Comarca:Alt Urgell

testing image

Tot va començar quan els terrors de l'any 1000. Jo era llavors a la Seu d'Urgell, convidada per Ermengol de Conflent, el bisbe i cosí germà meu, que oficiava aquella nit paorosa dins la humida i granítica catedral per als terroritzats pagesos de totes les rodalies que s'acollien a l'única protecció possible, la que oferien els murs sagrats i la forta presència del bisbe Ermengol.

En la nit freda, passant pels carrers desolats de la Seu, il·luminats pels focs de les teieres que penjaven a les cantonades, sota les voltes del carrer vell, davant la casa dels pelegrins, mirant els signes, recordava l'estel que, aparegut sobtadament en el cel de setembre, va romandre-hi fins dies enrere, per tal de fugir misteriosament al cant del gall. De presagis funestos i meravellosos no n'han faltat: fam, pestes, estels, dones parint prematurament, animals monstruosos, tot ha prenyat aquesta nit d'impensables possibilitats. Diuen que és la fi del món, jo no crec en la fi del món, com no hi creu el meu cosí Ermengol, ni l'església, però la gent camina sota un cel pesant de presagis i temors, agreujats per la terrible realitat de les devastacions d'Almansur. Passi el que passi, hem d'ésser a la catedral per a donar presència d'esperit als súbdits.