Els meus pins


Comarca:Maresme

Josep Punsola va morir el 1949, d'aleshores ençà, sempre s'ha mantingut viva l'admiració que li professaren els amics de la UEC de Mataró. Fins al punt que cada any, fins al 1999, se celebrava a la coneguda com a Roca d'en Punsola, on hi ha poemes reproduïts en lloses de marbre, un campament que homenatjava el poeta. El lloc, envoltat de pins d'aire maresmenc, amb copa ampla i aplanada, és ideal per llegir-hi "Els meus pins".
testing image

Els meus pins

Aquests són els meus pins...!
Aquests són els pins meus...!
Els dels tràgics destins...
Els dels silencis lleus...
Negrots i retorçats;
bruixots de la carena.
Mirant les tempestats;
negant l'hora serena.
Amics carnals dels vents;
rebels dins les aurores,
dins el dolç dels ponents,
dins èglogues pastores...
Pels cabells esbullats
van poesies mortes;
poemes esventrats,
per dins les soques tortes.
Temen silenci llarg,
temen el soroll curt.
El cor i el sèu amarg
per les nafres els surt.
Ganyotes doloroses;
això són els meus pins...!
Ganyotes i gatoses
que volten pel meu dins...
El cor els diu: amics,
i l'ànima els amoixa,
companys de llurs fatics,
companys de llur angoixa.
Del cor negrots destins,
són orbs d'hora serena,
igual, igual que els pins
bruixots de la carena.
L'ànima beu dilemes
i escup poesies mortes
igual que els morts poemes
que van per soques tortes.
Igual, amics dels vents,
amargs en les aurores,
en el dolç dels ponents,
en èglogues pastores.
Igual que aquests meus pins...
Igual que aquests pins meus...
Els dels tràgics destins...
Els dels silencis lleus...