L'església de Sant Miquel, a l'extrem més meridional...


Obra:Del Pirineu a l'Ebre (p. 16)
Comarca:Alt Urgell

testing image

L'església de Sant Miquel, a l'extrem més meridional del conjunt catedralici, és més cridanera per fora que per dins. El seu interior és llis i palesa tota la puresa elemental i despullada del romànic. De fora estant, sobretot pel cantó dels absis, exhibeix uns volums molt atractius. Això ja és a la part de darrere de la catedral de Santa Maria, en un jardinet que fa a la vegada de miranda sobre les gerdors de la vall, la mola mineral del Cadí i les instal·lacions del modern parc olímpic, amb el seu circuit d'aigües braves. El canal, els pontets de disseny i l'edifici social conformen un recinte construït amb bon gust i sense estalviar res. Per al Segre, que ja baixava amansit a aquestes altures del seu curs, el canal d'aigües furioses representa un reviscolament momentani, un cert retorn als orígens, una segona joventut que rememora el primer batec del seu cabal entre les muntanyes que miren l'ampla vall cerdana.