Cant a Burriac (fragments)


Obra:Poemes del retrobament (p. 66-68)
Comarca:Maresme

El castell de Burriac situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar és visible des de gairebé tot el Maresme. Documentat per primera vegada el 1017, va pertànyer primer a la família Sant Vicenç i, a partir del segle XIV, a la Bosc. Actualment és propietat de l'Ajuntament de Cabrera. A banda de ser un lloc cantat per diversos poetes: Josep Punsola (Mataró, 1913-1949), Esteve Albert (Dosrius, 1914-Andorra la Vella, 1995) i Isidre Julià (Mataró, 1922), va ser l'escenari del suïcidi d'Antoni Isern, enterrat al cementiri de Cabrera, escriptor lligat a la bohèmia negra del modernisme català, a qui es refereix també Marià Manent (Barcelona, 1898-1988) en una nota de dietari.
testing image

Cant a Burriac (fragments)

Companys veniu a seure a aquesta banda.
Mireu al fons, el cor no us fa un sotrac
en veure les muntanyes fent garlanda
a l'enasprat rocam de Burriac?
Jo hi vinc totes les nits una estoneta
tant si fa lluna com si està molt fosc
i amb l'esguard vaig seguint la silueta
del pic que s'alça rodejat de bosc.[...]
Els records de les hores més curulles
d'alegria m'aviven els sentits
i sento el braç remorós de les fulles
que ens gronxava la son de tantes nits.
I sento tots els ocellics que canten,
i l'esparver planejant cel amunt,
i l'aigua dels torrents i crits que espanten
de guineus que la vida se m'aclara,
que no és veritat que só un esclau,
que só a muntanya, fort i lliure encara,
entre la terra baixa i el cel blau.
El meu cor es retroba en la natura,
en l'amor del paisatge conegut
i la meva il·lusió devé tan pura
com aquell temps en què era molt menut.
Quan us sentiu sense fe, sens esma
o us tusti el cor un sentiment covard,
gireu-vos vers la serra del Maresme
cerqueu a Burriac amb vostre esguard.
Mireu-lo com torreja! Ningú el guanya
cel amunt. Ni amenaça ni afalac
el doblegaran mai. Fills de muntanya
ens sentim en mirar-te Burriac.