Sec a la terrassa de l'emblemàtic cafè del Nando...


Obra:L'infern dolç (p. 195-196)
Municipi:Organyà
Comarca:Alt Urgell

testing image

Sec a la terrassa de l'emblemàtic cafè del Nando, un cafè gran, amb una barra d'angle i taules i cadires escampades pel local en un desordre ordenat. Fa anys, a la sala del cafè feien ball i a sota, a la desapareguda discoteca les Tosques, ballaven mig a les fosques les actuals generacions madures, que no gosaven demostrar públicament, en una època de poques llibertats, que la sang els bullia a les venes... Faig així honor als ganxos, considerats un dels pobles més cafeters de la comarca, que s'afileren a les terrasses dels cafès de la carretera comarcal 1313 per veure, com si seguissin l'argument d'un serial, la vida que passa pel davant... Obro la revista, el nom de la qual és evocador i provocador —Lo Banyut—, i el subtítol, atractiu, amb grapa: una revista de resistència cultural. Demano un vermut i encenc una cigarreta. L'editorial del número u destaca en negreta una màxima que subscric: només es pot defensar allò que s'estima i només es pot estimar allò que es coneix. A la portada i a la contraportada, referències a un personatge temut: Lo Banyut, el qual, «precedit de l'enfadós retruny del tamborí que tocava el seu Nunci pels volts de Cap d'Any, anava recorrent tots els carrers d'Organyà». El barret de banya que duia —i que li va acabar donant el nom—, la capa que li cobria les espatlles i un bastó per allunyar els burletes —i per trucar a les portes de les cases benestants— ens apropen al personatge. «Ara passa Lo Banyut a cobrar los censos de l'any passat», diuen que bramava per la vila. Ara, ha tornat per exigir els millors fruits «per a nodrir la seva insaciable revista».