La plaça, que devia veure com feia les primeres passes...


Obra:L'infern dolç (p. 197-198)
Municipi:Organyà
Comarca:Alt Urgell

testing image

La plaça, que devia veure com feia les primeres passes el director de cinema Francesc Betriu, al costat de l'església, a la sagristia de la qual el doctor Miret i Sans va trobar les Homilies d'Organyà, els textos del final del segle xii o principi del segle xiii, considerats els escrits més antics que s'han conservat en llengua catalana... La plaça, deia, és gran, però marcada per un edifici ruïnós que la desfigura notablement. Els baixos de la casa mantenen encara els rètols fora d'ús del que havien estat la farmacia, la peluquería de señoras, la sastrería... És estrany pels ganxos—el motarrot dels d'Organyà que fa referència a l'intent de treure amb un ganxo de raier el cos de Sant Ermengol que el Segre s'havia endut riu avall després de caure al Pont de Bar— que conservin una casa en aquest estat. No deu tenir una solució senzilla. Els ganxos són gent d'orgull, gelosos de la seva imatge. «Els d'Organyà —em deia un dia un amic— fan fracassar la teoria que tots ens assemblem cada dia més. Ells són diferents. Tenen caràcter. Són model i mirall d'ells mateixos i de les seves virtuts»