Aviat em vaig arribar algun matí fins al Cap del Roc...


Obra:El carrer dels petons (p. 204-205)
Comarca:Alt Urgell

testing image

Aviat em vaig arribar algun matí fins al Cap del Roc. Nargó és un poble construït sobre un espadat de roca rogenca i rugosa que sobresurt al mig d'una vall. La vall és suau, ampla i acolorida, i està circumdada per unes muntanyes mitjanes, plenes de pins, i per uns pocs turons i pujols amb roures, alzines i alguns arbustos dispersos. Antigament havia estat el castell d'una magnífica fortalesa dels Castellbò i ara, a causa de la guerra, havia tornat a ser fortificat, com havia passat a tantes altres poblacions de la ribera del Segre. Les restes d'aquella fortalesa antiga són el que avui s'anomena el Cap del Roc.

A mi m'agradava de ficar-me per les arcades de pedra de l'antiga muralla i sentir-me al clos del castell. De vegades treia el cap per una obertura, anomenada el Portell. Des d'allà solia veure i sentir les dones endavantalades estenent roba blanca, cantant i batent la bugada prop dels joncars de les vores del Segre; i el padrí que sempre llaurava, donant tombs i més tombs al rellotge infinit de la terra sorrenca de les hortes, amb aquella parsimònia inacabable i pacient que només tenen les parelles de bous o la gent que espera sense esperances; i la mestressa endolada i enèrgica que cada dia a la mateixa hora pujava amb el mocador negre al cap i una ruca amb dues panistres menada amb ramal. Altres vegades m'aturava una estona a la cantonadeta assolellada d'un portal de fusta on s'arreceraven quatre avis amb barretines i les calces mal enfaixades fent-los pengim-penjam a sota el melic. Jo hi enraonava una mica de qualsevol tema i em mirava amb enveja un gat ros que cada dia els acompanyava tot fent veure que els escoltava mig endormiscat.