La masia (fragments)


Obra:Poesies (p. 76 i 79)

testing image

La masia (fragments)

Allà la veig!, de feixes i boscos rodejada,
amb sos pallers que daura del sol ponent la llum.
Ja veig ses parets blanques, sa rústega teulada,
sa negra xemeneia que de la llar sagrada
al cel aixeca el fum.

Després de llarga ausència, després de trista espera,
que bell és descobrir-la sobre el nadiu terreny!,
conèixer la porxada, les establies, l'era,
i veure enmig de boires alçar-se al seu darrera
les cimes del Montseny!

Masia dels meus avis, la bella recordança
del temps de la infantesa me porta a ton recés;
de les ciutats i viles ma joventut se'n cansa.
Enyoro eixa teulada! Que trista és l'enyorança,
Déu meu, que trista que és!

Mes ah!, ja se m'arrima fressosa la aminada,
la fosca veu de l'avi quan entro la conec,
i d'entre les panotxes i brossa de l'entrada
a entrebancar-me surten los polls d'una llocada
que piquen lo gra sec. [...]

Masia dels meus avis, quan era un noiet tendre
tot escoltant rondalles de jais i de pastors,
per animar mos càntics d'ací dins la vaig prendre;
que no s'apagui, donques, i fes que pugui encendre
amb ella els altres cors.