testing image

Pasturada

Quina net mès bèra,
quina net mès duça,
quan pe'ra ribèra
canten es pastús
en son llet de mussa,
en son llet de flús.

Coru de pastús

Muntanyes araneses, ahún troben es pastús
es honts mès regalados, aragues è jurdús;
Muntanyes curunades eternament de nyèu,
ta nautes è ta bères, que, enamurat et cèu
vus pûne, è vus adurne de rius è de grandeses.
Muntanyes araneses,
que's nosti amurs veiguerets cum ûn rusè flurí,
pastús èren es pares, aciu vulem murí.

Rebadá

Ei trista ma cabana,
è heireda cum et gèu,
germás nu les cunegui,
mos pares sun en cèu.
Cum ûn audèt de'r aire
ju canti entre es pastús,
mon cor plen de tristesa,
sense sulei, ne flus.

Coru de pastús

Nu plures. Tunet,
qu'ei bèra era net;
amics è gujates nú te'n faltarán,
que ny'ha de mult guapes
en'a Val d'Arán.

Er hûm de's cabanes cumense a pûja,
ja toque es campanes et noste esculá,
se'n van es estrelles, belèguen es güelles,
et taure ja brame, es vaques han hame,
daurits es bedèts;
cantem pe'ra serra
qu'es cants de'ra térra
sun es cants mès bèts.

Audèts è muntanyes, è's aigües de't riu,
es atgles è bosqui ja cante a Diu:
Era boira húmida
s'estén è s'acoste
per Muntcurbisún;
digam desseguida
tuti et Pare Noste
qu'ei nosta uraciún.

Quina net mès bèra,
quina net mès duça,
quan pe'ra ribèra
canten es pastús
en son llet de mussa,
en son llet de flús.