Argentona, quals aigües ferruginoses estomacals...


Municipi:Argentona
Comarca:Maresme

Els estiuejants de bona posició vinguts de Barcelona, entre ells la marquesa de Comillas, Lluïsa Bru i Llassús, acompanyada de mossèn Cinto Verdaguer, per a prendre les aigües argentonines, especialment les ferruginoses de la font de Burriac, s'instal·laven primer, al Balneari Prats, propietat d'uns parents del general Prim i, més endavant, en la fonda hotel Solé construïda per Josep Solé i Maynou pels volts de 1880. Vuit anys després, l'estiuejant i escriptora Dolors Monserdà publicava una crònica sobre aquest establiment al diari "La Renaixensa" de 1888.
testing image

Argentona, quals aigües ferruginoses estomacals són sobradament conegudes i a on cada any s'hi veu amb pocs dies tornar prodigiosament en enceses roselles les galtetes de lliri blanc de les noies i criatures de la ciutat, mancades del ferro i de l'oxigen que aquí sobra arreu, fóra la riquesa de qualsevulla regió, de les que entenen millor los seus interessos i amb més amor patri que nosaltres, donant a lo seu tota la importància que mereix. I no es cregui que a Argentona li manquin al·licients i fins relativament certes comoditats; res d'això. En lo poble, se lloguen habitacions amb tot lo necessari per a passar una temporada d'estiu i en les afores, al peu mateix de la muntanya, a poques passes de la poètica font del ferro enclavada al bell mig d'un pintoresc bosc de pins, s'hi aixeca l'acreditat Establiment del senyor Solé que amb les importants obres que ha portat a cap en lo present estiu l'ha col·locat a l'altura de lo mellor de Catalunya, relativament a establiments d'aquesta mena. Espaioses habitacions elegantment amoblades, grandiosos salons per a menjador, piano i billar; cafè, restaurant i fonda, immillorablement servida i amb la netedat proverbial de les poblacions de la costa catalana, fan del citat establiment un deliciós lloc d'esbarjo per a refer-se del cansanci dels afanyosos mesos d'hivern; i més, quan a lo dit s'hi afegeix l'encant de distingidíssimes famílies de Barcelona i Mataró, que en establiments, chalets i cases per a aquí estiuejar i que amb amigable germanor formen una sola família, organisant balls, concerts i excursions per les muntanyes d'aquestos voltants, entre los que hi sobresurt lo derruït castell de Burriac, les pintoresques ermites de Santa Elena, Sant Llop i la del Viver; la notabilíssima casa del senyor Cabanyes, l'ombrívola font de can Martí de la Pujada i los hermosos i mai prou ben ponderats boscos de Riudameia, que sens exageració, semblen arrencats de les encisadores valls suïsses.A l'amabilitat del ja citat senyor Solé se deu la millora de poguer anar al mateix manantial a beure l'aigua del ferro, qual hermosíssim caminet, entre boscos, situat en la muntanya de Burriac, té el privilegi d'atraure totes les tardes a la jovenalla de la colònia forastera, àvida de fer de cabretes per aquestes pintoresques serres, que facilitant-nos bany al molí, excursió a la tarda i a la vetlla, o reunió en l'establiment, o concert en la casa de l'amable família Tafanell, nos fan oblidar un bon xic les preuades meravelles de l'Exposició Universal de Barcelona que, sols per la suprema llei de la salut, és perdonable que haguem abandonat.