Tessé, després de saber la fugida de Carme...


Obra:Vigatans i botiflers (p. 265-266)
Indret:Claustre
Comarca:Urgell

testing image

Tessé, després de saber la fugida de Carme, sens que pogués esbrinar on era, tornà a França, on el reberen amb molt poca bona voluntat. Se li seguí causa que li anà bé gràcies a les seves bones relacions i antics serveis. La seva estrella s'havia eclipsat completament i havia perdut la gràcia de Lluís. Pocs amics li quedaren i quant a les dames que en altre temps estaven desitjoses dels seus obsequis, altres nous galantejadors les tenien guanyades. Disgustat de tot això, no sent tampoc massa jove i més vell de disgustos que d'anys, es retirà enterament de la política i de la cort i acabà tristament els seus dies en una hermosa casa de Saint-Germain. No direm pas si el remordiment o el record de Carme venia sovint a trencar el seu somni; direm tan sols que, ben aviat, el seu front fou cobert d'arrugues i blanca la seva testa.

Carme prengué el vel al Reial Monestir de Vallbona, de la província de Lleida i arquebisbat de Tarragona, on, al cap de poc temps, se li ajuntà la seva tia Margarida. Allí, enmig de les arcades gòtiques i dels encensers que boires de fum pujaven fins al cel portant entre elles els precs de les castes esposes de Déu, passaren la seva vida pregant per a aquells que tant havien estimat en vida i als qui recordaven amb aquella dolça tristesa pròpia de les ànimes resignades.

Quant als herois de la guerra que tantes proves de valor havien donat, els uns moriren al camp de batalla; els altres acabaren els seus dies a l'exili, lluny d'aquella pàtria per la qual tant havien sofert; i altres, com en Bac de Roda, foren penjats com a traïdors i lladres sols per haver lluitat per la pàtria independència.

Déu els perdoni, Déu els doni glòria, així com també a la seva terra.