Vallbona de les Monges


Indret:Claustre
Comarca:Urgell

testing image

Vallbona de les Monges

Pluja i pluja a bon batent:
tot és lluny endins la pluja!
Fora estant, només remors
i cançons de l'aigua nua.
Canten gàrgoles arreu
amb tonada commoguda
que reviu en el meu cor,
gota a gota, feta engrunes...
Portalada en to sever:
vora, ragen cinc sepulcres:
és punyent el fred repòs
d'uns sarcòfags que així es mullen!
Murs obscurs. Espais velats.
Cel opac, l'ànima, grua...
Ara, a dins, en l'alta pau
que pertot, solemne, apunta:
ombres dòcils, llum en gris,
la gran nau se'm fa absoluta.
L'esperit m'emprèn el vol
dut pel somni que el trasmuda:
passen segles recollits,
—les bernardes els aturen—
Passa l'urc del bé no fet
i el perdó de tota culpa...
Monestir, de quants afanys
ets flama o cendra augustes!
Cendra o flama en un fervent
reemplenar les hores pures:
—del romànic que se't pon
quan el gòtic s'insinua...—
Munt de segles canviants
que arracones amb usura
el record enyoradís
de tanta frescor viscuda...
Ets presència amatent
d'uns temps rudes que accentues
amb respir de pietat
forta i austera i profunda...
I, altrament, encara, em pren
i atempera el cor, la pulcra
dignitat que, a flor dels anys,
d'enmig el ploure, traspues.