Berga és una vella ciutat amb carrers que fan pujada...


Obra:Tres guies (p. 931-932)
Municipi:Berga
Comarca:Berguedà

Josep Pla (Palafrugell 1897 - Llofriu 1981) realitza en aquest text algunes reflexions que intenten explicar la vitalitat de la ciutat de Berga dins de la xarxa socioeconòmica del país. El passeig de la Indústria n'és un clar exponent: lloc de tradicional intercanvi de mercaderies, sobretot en l'àmbit agrícola i ramader, actualment encara acull fires importants per a la comarca, com, per exemple, la fira de Santa Tecla, que se celebra en el mes de setembre. És, per tant, un lloc ideal per llegir el següent text.

testing image

Berga és una vella ciutat amb carrers que fan pujada, torçats, característics, evocadors de la vella ciutat medieval murallada adossada al castell. Però aquesta ciutat, que, si hi passegeu de nit, sense conèixer-la, us faria la impressió d'una població levítica i morta, és una de les més vives i animades de Catalunya. Berga, malgrat el seu aspecte, té la puixança de la vida moderna. En els darrers anys ha crescut enormement, ha trencat els portals i ha saltat el clos murallat; s'ha expansionat amb una força creixent. Podem dir que té com dues històries sobreposades: una història política brillant que pesa molt en la història general del país, car fou l'escenari, des dels fets que rememora la «Patum» fins a la famosa Junta de Berga, de moltes aventures; i una història privada i econòmica del més alt interès. Berga, en desempallegar-se del jou feudal, fou un gran centre de la indústria de la llana en el Pirineu. Algunes amples porxades són reminiscències visibles de les èpoques pròsperes que la llana proporcionà a la ciutat. A les acaballes del segle XVII la indústria decaigué i passà avall el mercat de teixits fins i d'estamenyes. La implantació de la indústria cotonera fou per a Berga una resurrecció. En la fase inicial de la indústria el lloc disposà d'importants establiments, amb telers manuals de filats i teixits. Els germans Serra perfeccionaren les antigues cardes i, amb les seves noves màquines, que anomenaren pintorescament de «bombo i borinot», donaren una gran empenta a la naixent indústria. L'any 1770 els germans Farguell inventaren les màquines «berguedanes» per a la filatura amb molts avantatges sobre les «pinninggenny» angleses.