El campanar


Obra:Sense càrrec (p. 112)
Municipi:Tàrrega
Comarca:Urgell

testing image

El campanar

Ha vist passar l'Home, des de Mossé Natan fins a Pedrolo, passant per l'esperit del foll Ramon, el Llull targarí segons l'antiga crònica i, el pelegrí Eromir, tornat de Terra Santa, descansava sota la seva ombra. Plaça Major d'ells des de sempre, no sabreu mai des quan els pertany, molt abans però d'on el record s'esllangueix.

L'estiu calcina les seves cases i les finestres obre. L'hivern embolcalla la plaça amb una boira que agita les ànimes més benèvoles i et llasta el caminar la inèrcia del viure. Allí hem ballat l'Eixida i allí, hem plorat el difunt.

Testimoni mut, el campanar ha escoltat les traïcions i les seves campanes dringuen els dies de festa quan no toquen a morts i és tan alt, que s'abat sobre el poble com una ombra fantasmàtica imposant el seus límits, talment el caprici d'un tirà. Hi ha hagut malvestats, epidèmies, fam de totes menes i, les llegendes corren pels seus passadissos. Ha estat i és tema de fotògrafs i artistes i, els rumors s'alimenten de la seva saba mentre ell es dreça altiu amb el sentit de perennitat ben assumit, sabent-se indeleble després d'una nova reconstrucció.

Dins d'aquest engranatge secular també hi cap l'error. I per la Fira, el banderer amb major urc ha hissat un llençol blanc, l'única bandera que sap dels nostres somnis, o pel carnaval els parroquians hi pugen un ruc. És la comèdia que, any rere any, regenera una tragèdia decadent. Un baptisme col·lectiu que, mitjançant el teatre, ha convertit la festa en esdeveniment orgiàstic.