testing image

Portes obertes

... Escolto el respirar de l'aire
i em dono al vent;
ja sense veu, com un de tants
seré cançó.

En el trepig de fulles seques,
sento que l'arbre diu:
somnien les arrels encara.

La vida és un senzill donar-se
com un poema escrit, anònim,
que vol la llum d'uns ulls
per ser llegit una i altra vegada.

Amic, si en el carrer no et dic adéu,
pensa que sóc un de tants,
un tu mateix, que ja només estimo.