Panoràmica de Tàrrega


Obra:Sense càrrec (p. 110)
Municipi:Tàrrega
Comarca:Urgell

testing image

Panoràmica de Tàrrega

Diumenge al matí. Hem pujat a Sant Eloi a esmorzar coca i préssec, un vestigi de l'antiga festa major després que va arribar la Fira del teatre. Des del mirador del parc, on l'estiu és més agradable, el veig. Es la postal més típica del poble. El tinc molt a prop, però el sé llunyà. Adesiara, el poble és molt més petit del que sembla, i per això mateix li costa tant de deixar-se anar. Com si una por a vessar-se li recordés l'enuig de la ressaca.

El poble és com una puteta: es fa voler, però alhora t'exigeix aquella mena d'odi per les coses que s'estimen. Els versos de l'alexandrí mitiguen el meu acostumat malson: "Tal com has devastat aquí la teva vida, / aquí en aquest racó petit, / és en tota la terra que has fet la destrossa".

A cop d'ull, una molt ben encoberta hipocresia t'enllamina el tracte mentre deixa agonitzar el mercat setmanal. El poble sembla capaç d'acollir qualsevol projecte, però cap és finit. Evidentment, és un frau a les expectatives.

Malgrat ells, la Fira ja té quinze anys, potser perquè per a la vella generació el teatre és un bon negoci i per a la més jove ha estat un espai d'emancipadora llibertat: la primera nit sota els estels, el primer cigarret i el primer bes...

Al capdavall, pensa el sòrdid usurer, cada vespre bufa la marinada.