testing image

Rocafort

Amb un caminar lent i trencat, ens acostem al poble. Aquest sembla voler escrutar la nostra manera i formes de ser, tal vegada en creure que som una mica tafaners de les seves intimitats; es refà, en conèixer la bona intenció, i ens obre la casa, per la porta gran de la solana, deixant-nos en la part més noble i vistosa, que és la plaça de l'església.

Benvinguts, ens diu, segur que trobarem els carrers acollidors i nets, tot ben endreçat i de gent amiga; ho dic així, perquè moltes vegades, si hom no arriba a encetar una conversa, pel que sigui, ens donen la seva amistat amb un llenguatge de pitxers en flor, oferint-nos seients acollidors i una font neta, que es com el càntir d'aigua fresca que el pagès té sempre a l'entrada.

I em deixo dur per l'amic Joan, que em diu: «Vine, ara veuràs aquell detall del poble que tinc dissenyat a la carpeta on guardo els dibuixos»; el segueixo per un carrer estret que ens aboca a una placeta assolellada on s'hi poden veure dos blocs sorprenents de pedra que formen part d'edificació amb cases i magatzems; insòlita, la composició, magnífic exponent on la imaginació i la fantasia són una autèntica realitat, cal veure-ho... passen els minuts, i el silenci mesura la nostra avidesa.

Somriu l'amic, d'aquella manera oberta, tan seva, que és un parlar sense formular-se, que si es realitzés, diria: «Ja ho saps, ara, que aquests pobles de la vall del Corb tenen sorpreses agradables, racons de casa que zelosament guarden i ensenyen als amics».