Una altra sorpresa és...


Obra:Del Pirineu a l'Ebre (p. 198-199)
Comarca:Urgell

testing image

Una altra sorpresa és —i aquesta per fer caure d'esquena el visitant— el mausoleu de Ramon Folch de Cardona, que es troba encastat en una paret lateral de l'església parroquial. Aquest temple va ser començat a construir en el segle XVI, pensat com a futura «catedral de l'Urgell», i d'aquí vénen les seves formidables dimensions, amb un campanar que s'havia de veure des de la plaça de Sant Roc —i des de bona part de la rodalia— i una escalinata monumental, de regust italianitzant, col·locada en el segle XVIII. La fàbrica respon a l'estil gòtic florit, amb tot de nervadures a la volta de la nau principal i en el sostre de les capelletes laterals. En una, s'hi venera el Sant Crist de Bòrmio, un crucifix —en realitat, una reproducció, obra de l'escultor bellputxenc Jaume Perelló, perquè l'original va cremar a la guerra última— que havia estat portat des d'Itàlia en 1623, comprat a pes de plata a uns heretges que provaven sense èxit de calar-li foc (un cop a les balances, la imatge va pesar només l'equivalent a 30 monedes d'argent, per a escarni d'aquells descreguts). Una altra capella de la parròquia de Bellpuig és la dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, d'arrelada devoció a la vila, que anualment li organitza una concorreguda i sentida processó.

Però la joia principal que hostatja aquesta església és el panteó del comte de Cardona, Ramon Folch, almirall en cap de l'esquadra espanyola, del qual insinuaven les males llengües que podria ser fill del mateix Ferran el Catòlic. Aquest mausoleu estava emplaçat originàriament en el convent de Sant Bartomeu i és una meravella artística en marbre blanc de Carrara, segurament l'obra renaixentista més important de Catalunya, si més no en matèria funerària. Quan va visitar-lo Alfons XIII, el 3 de juny de 1930, el monarca va quedar tan gratament sorprès que no parava de dir: «Qué magnífico, qué bello, lástima que no esté en Madrid».