En aquells anys de traspàs de la infantesa a l'adolescència...


Obra:Tractat de geografia (p. 30-31)
Comarca:Urgell

testing image

En aquells anys de traspàs de la infantesa a l'adolescència, la parròquia era regida pel benaurat Joaquim Pons, que, cada diumenge, penjava dins d'una vitrina del cancell de l'església la fitxa moral de les quatre cintes dels dos cines del poble. Eren unes cartolines quadrades i menudes que duien una sinopsi de l'argument, el nom del director, els actors i les actrius, la durada del metratge i, ben visible, la qualificació atorgada per la censura eclesiàstica. El temps bufava rígid i les pel·lícules s'ordenaven en una escala aritmètica de l'1 al 4, amb una inflexió, quan s'arribava al 3, que li afegia l'esglaó perillós del 3R. L'1 i el 2 indicaven arguments sense problemes morals, pel·lícules de color blanc, aptes per a tots els públics, i venien a dir que no s'hi veurien petons apassionats, ni pams de cuixa femenina, ni insinuacions lascives de les actrius, ni pitreres generoses, ni cap escot provocador. El número 3 escalfava la frontera del color verd, el 3R encenia llums d'alerta i el 4 considerava el film greument perillós. Els criteris morals eren estrets de mira i es limitaven, només, al sexe i la fisiologia del cos, passant de llarg detalls ètics molt més greus, com la violència gratuïta, l'explotació dels esclaus, el genocidi dels pobles indis, la corrupció derivada de les estafes legals i els robatoris elegants dels lladres d'etiqueta.

Les pel·lícules del Casal Parroquial acostumaven a ser blanques i sempre per sota de la línia de flotació del 3. Si mai se n'escapava alguna, el mateix rector s'encarregava de passar-hi el ribot d'una tisora que tallava petons, pits i cuixes. Quan s'acostava una escena caldejada, veies que la cinta feia un salt i uns sorolls estranys que et deixaven orfe de petons i dejú de carn. Les pel·lícules del Goya, en canvi, eren una altra cosa: el local pertanyia a un particular, l'empresa rodava amb criteris de negoci i s'hi projectaven les pel·lícules de moda sense talls ni cops de tisora, encara que les fitxes duguessin l'estigma d'un 3R o un 4.