Ara la llum s'estenia arreu i ho emplenava tot...


Obra:Laia (p. 65)
Municipi:Arenys de Mar
Comarca:Maresme

Aquest punt alt situat al cantó de Llevant del terme d'Arenys, damunt el mar, tanca amb el cementiri, situat a Ponent i els tres turons del Montalt, cap a l'interior, la geografia literària d'Espriu a Arenys, Sinera, una de les més denses del país. Abans era una muntanya pelada, sense arbres, plena de mates, canyars i atzavares. Avui està intensament urbanitzada. Malgrat tot en algun punt trobarem vista panoràmica cap al port o cap al Mont Calvari situats ben bé a sota i hi podem llegir la cançó XII de les Cançons de la roda del temps i un fragment de la novel·la Laia.
testing image
Pere Quer:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/aralallumsesteniaarreu1.mp3

III

Canvi

Ara la llum s'estenia arreu i ho emplenava tot. Voltada de vailets, Laia corria d'un lloc a l'altre. Era una cursa a l'aire lliure, sense fi ni objecte, sols pel plaer de sentir com la pròpia joventut vencia amb seguretat tots els obstacles. Pujaven per un camí de cabres, aspre, al Mal Temps. Un de la colla es va parar.

- Escolteu.

La lenta crida d'una campana. Signaven:

- No hi ha pas ningú, a dalt, avui. Havien vacil·lat

- Què fem?

- Endavant!

- I si la bubota ens arreplega?

Laia va riure.

- M'agradaria de clissar-la,

Avançaven. Al cim, una ermita. Un vot vilatà l'havia bastida, en recordança d'un vell miracle obrat pel pelegrí sant Roc. La ingènua devoció popular la va edificar al moment del Mal Temps, en un lloc enfront del cementiri, un lloc maleït que va ser confiat a la protecció del taumaturg. Era un turó ventejat pel xaloc i les tramuntanes, una roca calba, sense cap arbre. A sota, un espadat que la mar gratava.