Aquesta, Urc, és una de les places més boniques de Catalunya...


Obra:Itineraris interiors (p. 45-46)
Municipi:Agramunt
Comarca:Urgell

testing image

Aquesta, Urc, és una de les places més boniques de Catalunya i demostra com feien pinya la gent d'aquell temps. A força de simplificar, et diré que aquesta era una plaça de senyors. Un veí n'era tant, de senyor, que no sortia mai de casa ni quan s'hi plantava l'envelat o s'hi ballaven sardanes. Jo, en un racó d'aquesta plaça, vaig aprendre a cantar solfa i a tocar el violí. Els envelats que s'hi plantaven venien a ser una mena de catedrals hedonistes que duraven tot el que allargava la festa major. Mentre hi ballàvem, les famílies ens esguardaven mogudes per l'instint de perpetuació del patrimoni. N'érem tant, de bons, que abans d'incorporar-nos a la ballaruga ens trèiem de la solapa la insígnia d'Acció Catòlica. En un pis d'aquesta plaça hi va existir un petit teatre on em van fer recitar una faula de La Fontaine. Va ser la meva estrena de recitador. Me la sabia molt bé, però va ser un fracàs. Per què a cops, Urc, quedem bloquejats davant allò que coneixem però que som incapaços de traduir en mots? Aquí va viure un cafeter que va ser un gran violinista. Alguns hiverns donava concerts acompanyat al piano. La mainada no hi anàvem mai, però la gent gran en parlava i la nostra fantasia hi afegia tot allò que ens havia estat vedat. Veus allà a la dreta, Urc? En aquest taller s'han construït carros de tota mena i tartanes de gran luxe. Són molt bons artesans, i jo de tant en tant hi vaig i hi trio ferros que m'han de servir per a bastir els meus «objectes de companyia». Veure funcionar aquest taller és una de les coses més singulars que encara se'ns permet de contemplar. Les institucions l'haurien de conservar com una reliquia.