Et puc ben assegurar, Urc...


Obra:Itineraris interiors (p. 39)
Municipi:Agramunt
Comarca:Urgell

testing image

Et puc ben assegurar, Urc, que de bona gana em quedaria a viure en aquesta plaça tan insignificant. Potser perquè a cops necessitem sentir-nos abrigallats encara que no sabem ben bé per quines coses. Saps, Urc, durant aquest circuits nocturns, allò que tu i jo fem és reinventar el poble. Potser perquè, fet i debatut, només existeix allò que som capaços d'imaginar. Embolcallats, per tant, per la falòrnia. On deu parar, Urc, l'om primigeni que atorgà identitat a aquesta placeta? Per descobrir-ne la màgia caldria que despulléssim els mots fins a convertir-los en l'essència que els origina. Munyir l'escriptura, aprimar-la, bufar damunt els significats immediats i descobrir la memòria de la significació primerenca. No és aquesta la feina dels poetes? Urc no em fa cas; corre d'un indret a un altre sense atendre la meva esma. L'Urc més que mai, té una nit iconoclasta. [...] En una d'aquestes cases, Urc, hi havia viscut un home coix, amb una fesomia que recordava la de Sòcrates, i que sempre feia flaire de farmàcia. Coix com era, una vegada el van venir a detenir vint-i-cinc guàrdies de la república. Quan es produeixen aquests actes, on rau la força, Urc? En els fusells, en les idees? I quan les idees es tornen dures, tossudes, inflexibles, no creus que es converteixen en una mena de fusells terribles?