La guineu


Obra:Obra poètica 1 (p. 112)
Municipi:Agramunt
Comarca:Urgell

testing image

La guineu

Si algun vespre em quedava sol a casa, me n'anava a la saleta del piano a veure la guineu que havia caçat el mitger i que el pare havia fet dissecar.

Encenia el llum i m'asseia davant l'animal i li guaitava la boca, que sempre tenia oberta, per veure com d'ella en sortien les arnes. Si no ho feien de seguida, m'aixecava i tustava l'esquena de la bèstia. No fallava mai: al cap de poc sortien les petites papallones i, ja fora, s'enfilaven cap a la llum, fins que gairebé tocaven la bombeta, al voltant de la qual no paraven de girar.

Tot allò em semblava lògic i normal. Al capdavall, pensava, les arnes només són trossets de l'ànima de la guineu.