Som al carrer de Sió, Urc...


Obra:Itineraris interiors (p. 75-76)
Municipi:Agramunt
Comarca:Urgell

testing image

Som al carrer de Sió, Urc, al carrer major del poble. La part més important del comerç és aquí, o gairebé. Si més no la més entranyable. Potser és la memòria que actualitza un passat que magnifica el present. Cansaladeries, drogueries, merceries, estancs i fins i tot uns telers de gèneres de punt. Per què, Urc, s'hi venien tantes espelmes i ciris en aquest carrer? També hi havia un sabater que tocava el clarinet. L'Urc no para d'ensumar les cantonades dels pilars. Deixa'm recordar com a banda i banda hi havia coberts i com hi passejaven els vilatans al capvespre. S'hi feia política, s'hi festejava, s'hi feien amics nous. Aquests coberts encara avui serven aquell fat que embruixa la gent. Aquest cafè, Urc, el regentava un cacic que va ser molt important i contra el qual es va cometre un atemptat en un temps que alguns polítics, o els seus corifeus, portaven a la faixa un revòlver per comptes d'un roc. I una mica més amunt hi havia un cafè cantant on es jugava al monte i on les ballarines ensenyaven generositats privades. I davant per davant, hi vivia un estanquer i cobrador de la llum que els dies de carnaval sempre es disfressava de dona. L'Urc es diria que se sent atret per la memòria que faig d'aquest carrer. Es el meu carrer, saps? En aquesta casa, que ara és una caixa d'estalvis, hi vaig néixer jo, al segon pis. La meva mare va tenir vuit fills i en van sobreviure quatre. Sovint hi somio: les habitacions fosques, en una de les quals, la de l'avi, sempre hi havia xocolata a la tauleta de nit.  Aquest carrer, Urc estava ple de trulls i els dies de la verema tot anava de raïms i dels seus sucs. Piar [trepitjar] era un espectacle entre higiènic i eròtic.  A més els raïms també es penjaven als balcons per poder-ne menjar hivern endins, sovint fins per Nadal. L'Urc, tot d'una, s'atura i fa com si guaités algun objecte remot. De tant en tant ho fa, això. Quins records, fixacions, imatges deuen revifar-se dins seu? O tot és en un present sempre igual a si mateix? Sempre el temps Urc. De fet esdevé l'únic misteri que ens envolta. Estar, o ser, en el present d'ara, és saber que tu i jo tenim mesura de tot. En aquesta pastisseria hi havia una barberia. El pare i el fill eren músics. Jo hi anava a tallar-me els cabells i a fer amistat. Anar a cal barber era estar al corrent de tot el que passava al poble.