Cançó de capvespre


Obra:El caminant i el mur (p. 262)
Municipi:Arenys de Mar
Comarca:Maresme

La casa familiar dels Espriu és situada a l'antic carrer de la Perera o Bisbe Català, número 27. A darreries el segle XIX el bisbe Català va comprar tres cases consecutives i les va convertir en un ampli casal de planta baixa i dos pisos. Mort el doctor Català, la mansió va ser heretada pel notari Francesc Espriu, pare del poeta, que era nét d'una de les germanes del bisbe. La família Espriu alternava les vacances entre Viladrau i Arenys i, doncs, molts records infantils i d'adolescència estan lligats a aquest lloc. Per això podem llegir-hi un fragment del Doctor Rip, la seva primera novel·la, i dos poemes que ens parlen dels jocs infantils al jardí dels cinc arbres, l'eixida que hi ha a la part de darrera del casal. A Primera història d'Esther ens confessa que es tracta d'un roser, una troana, una camèlia, un libanenc i una palmera gànguil. I, encara, a Ariadna al laberint grotesc inclou una narració que parodia una d'aquestes tertúlies essent el poeta jove el protagonista amb el nom de Salom. Aquesta breu prosa, dedicada a la memòria del poeta i l'amic entranyable Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma de Mallorca, 1913-El Brull, 1938), rememora a partir de la pluja de maig tres espais mítics del jove Espriu, la casa i, sobretot el jardí dels cinc arbres d'Arenys; la torre de can Ganyota de Viladrau, on el poeta passà temporades de convalescència a causa de la malaltia pulmonar que agafà de jove i, finalment, la casa materna de Rosselló al carrer de l'Om de Palma de Mallorca, o

testing image

Cançó de capvespre

Després que Sebastià, Francesc i Isabel varen anar a jugar al Mal Temps.

S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni

El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.

Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per al ulls
d'aquest esguard tan àvid.

Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.