Quan es tracta de sortir al carrer...


Obra:Itineraris interiors (p. 25 i 26)
Municipi:Agramunt
Comarca:Urgell

testing image

Quan es tracta de sortir al carrer, l'Urc es posa literalment histèric, vull dir que demostra una eufòria que a cops resulta fins i tot agressiva. Davant de casa, el carrer de Sió fa una colzada i el vial recte que n'hauria de ser continuació canvia el nom: és el carrer de Vila Vella. A cops, segons la bonhomia del batlle de torn, se n'ha dit Vila Bella. En aquest carrer hi vivia un manescal que jo, amb dos amics meus, vaig ajudar a ben morir. Un que, era metge, procurava, amb les mans, de retenir-li la llengua per evitar que l'ofegués. Així donava temps al capellà, l'altre amic, que no parava de dir: «Senyor Pep, senyor Pep, oi que es penedeix de tots els pecats?» El senyor Pep, per tota resposta, emetia una mena de ronc. Jo, en aquella cerimònia, servava un santcrist de llautó muntat en una creu de fusta al peu de la qual es podia llegir: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida». A les dues de la nit, l'Urc s'hi atura uns instants i diposita unes gotes d'orina al llindar de la porta. [...]

L'Urc es posa a caminar i jo, mecànicament, el segueixo desfent el carrer de Vila Vella. Ens aturem davant de casa i, sense saber molt bé per què, contemplem com el carro de les escom­braries passa carrer de Sió avall. Potser alguna cosa nostra se'n va amb ell, sense voler, sense saber. Dejuns de la deixalla, la gosseta i jo entrem a casa. L'Urc salta plena de joia, perquè sap que aquest és el seu palau on són complagudes totes les seves necessitats. Dalt, a l'estudi, al cap d'una estona, gira un disc i sona la veu de la Bàrbara Streisand que canta «Beau Soir», de Claude Debussy.