Fou una gran pensada celebrar a Manresa...


Obra:Memòries (1902-1957) (p. 170)
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

L'edificació del teatre Kursaal fou promoguda per Andreu Cabot i Puig, qui confià els plànols a l'arquitecte Josep Firmat Serramalera. Construït dins els cànons noucentistes, vigents encara en la segona dècada del segle XX, el teatre fou inaugurat el 26 d'agost de 1927 i, quatre dies després, es va fer la primera representació: l'òpera Aïda, de la música de la qual s'encarregà l'orquestra del Liceu. Vicenç Prat, en el text que podrem llegir a continuació, explica una anècdota relacionada amb aquest edifici: la commemoració que s'hi va fer de la creació de les Bases de Manresa, a la qual varen acudir personatges fonamentals per a la història del primer terç del segle XX a Catalunya.

testing image
Pere Quer:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/fou_una_gran_pensada1.mp3

Fou una gran pensada celebrar a Manresa la commemoració de les famoses Bases, per tal de donar del catalanisme, sobretot després de les derrotes de la Lliga i d'Acció Catalana, la sensació d'unitat. Afirmar que Catalunya estaria sempre, manés qui manés, per damunt dels partits. Al Gran Kursaal pogueren asseure's junts a l'escenari, Don Leonci Soler i March, Pere Aldavert, Maspons i Anglasell, Raimon d'Abadal, Vicenç Ballester, Serra i Moret, Bofill i Mates, Ventura Gassol i Francesc Macià. Només hi faltaven l'Almirall i Prat de la Riba. Tots parlaren, amb una gran elevació, de bona voluntat i invocant la concòrdia eterna, juramentant-se que cap diferència d'ordre religiós o social no podia avantposar-se al fet indestructible de l'existència de Catalunya per damunt de tot. Bells mots. Bofill i Mates féu un discurs meravellós de fons, de forma, d'una imatgeria única. Gassol ho pinzellà abundosament de llocs comuns i també tingué un gran èxit. Macià, arribat el darrer moment, rebé els homenatges de President, i en lloc de limitar-se dient uns mots precisos s'embrancà en un llarg discurs per no quedar enrere. Vaig tenir la sensació que seria un President poc manejable i tossut, i que l'home de partit i el conspirador actuaria sobre la seva funció moderadora. Però tot era eufòria llavors. En sortir, Macià fou ovacionat estrepitosament per uns estaments poc aficionats a semblants manifestacions; em refereixo als Sindicats Únics, instal·lats al costat del Teatre Kursaal.