Som al voltant de l'església de Santa Maria del Mar...


Obra:Barceldones (p. 206-208)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Som al voltant de l'església de Santa Maria del Mar, la «mariners», bella mostra del gòtic català, coneguda en els seus primers temps com Santa Maria davant la Porta de Barcelona o Santa Maria de les Arenes, per la seva proximitat a la costa. L'església, alta estructura de pedra grisa, saluda els visitants i acull els devots en les seves naus esveltes. La façana pre­senta dues torres octogonals, que destaquen clarament sobre el panorama de la ciutat. La parròquia neix al segle X, amb el creixement de la Vilanova de la Mar, però l'obra actual data del 1329 i és deguda a Berenguer de Montagut. És d'una construcció elegant i precisa, amb una magnífica rosassa de vidre policromat, que hi dóna llum.

A la façana es poden veure alguns capitells que reprodueixen els treballs dels macips de ribera, que van ajudar a la ràpida construcció d'aquest monument, el més pur del gòtic català. És un privilegi la meditació pausada al seu interior, i la contemplació d'aquest equilibri entre matèria i esperit, que es concreta en les bellíssimes esglésies gòtiques. Podem entrar-hi i pregar en el silenci, ja tan escàs a les nostres ciutats. I podem, també, assistir als concerts, principalment de jazz i de cant coral, que periòdicament hi tenen lloc.

El carrer de l'Argenteria, per on hem baixat, s'obre a la plaça de Santa Maria i a la façana de l'església, on un pintoresc i amable conjunt d'edificacions dóna un caràcter únic a aquest sector del barri de la Ribera. Hi he vist un casament, a la tarda, entre la font de pedra, la llibreria i les vellíssimes ca­ses del carrer de les Caputxes, el de l'Anisadeta i el dels Abaixadors. A l'Anisadeta, els treballadors del port es refrescaven amb anís i aigua, que es venia en un taulell. Pot semblar que d'un moment a l'altre surtin a escena els personatges d'alguna rondalla medieval o d'un conte de fades, guarnits amb roba dels tallers de caputxes, i és difícil sostreure's a l'encant i al caràcter que el pas del temps ha deixat a les façanes i als interiors, recollits ara en una penombra muda.