Aquest Passeig que ara tornem a reprendre...


Obra:Un "Llibre verd" (p. 93)
Municipi:Manresa
Comarca:Bages

El passeig de Pere III el Cerimoniós arranca de la plaça de Sant Domingo fins a la de Bonavista, inaugurat el 1891 té una llargada de 1070 metres i tres trams units per les places de Prat de la Riba, d'Espanya o de l'Institut i de l'Onze de setembre. Vicenç Prat n'enumera els orígens i tot de virtuts i vivències en aquest text extret del seu llibre de memòries i que podem llegir just a l'alçada del carrer Casanova. Maria-Lourdes Soler, amb un poema, n'evoca també el desenvolupament i les competències amb d'altres punts de la ciutat.
testing image
Veu de Dolors Rusiñol:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/QaEktcyeVRocw01riby5.mp3

Aquest Passeig que ara tornem a reprendre també devia ésser en el seu temps no res més que uns camps plens de fang i d'userda. Aquest petit brollador junt amb la casa Padró era, no fa molt, un tros abandonat que variablement servia d'urinari públic, de camp de futbol, d'envelat, de terrassa de cafè, de parc d'atraccions! Ara ja no veurem res més que taules plenes de vidre i aigua. Uns soldats es juguen la darrera carta i fan broma picant-se a l'esquena. Una família inversemblant gronxa el punt dolç de la mandra dominical sota la adotzenada presidència de les inofensives taronjades. El Centre d'Esports farcit d'esportivistes passius. Uns bells edificis adés patíbuls de coloms i envelats festamajoners. Entrem altra vegada al pinyol del Passeig que és sempre la travessia de Casanova. Ací és on els ocells piulen més fort que enlloc i on són més pròdigs en materials sobrers. Ací és on les dones tenen les cames ben fetes, els ulls més profunds, els llavis més rojos, el cos més torbador. La verdor del arbres us aclapara de repòs. Ací és el remolí a l'hora de les sardanes, dels concerts matinals militars, el lloc estratègic de contemplar moixigangues delicioses, allà on el nuvis es donen les mans i mengen taronges, el punt d'enllaç entre la ciutat i els environs, la resclosa rabent dels afectats al futbol, als cinemes i als balls de patacada, el lloc on les petjades ferrenyes del circ s'hi clavaren, el lloc per a fer-hi un Werther comparat una tarda d'hivern que plogui, per a jeure-hi una hora canicular, per a fer-hi una mitja dormida abans del ressopó, fins que us ve als ossos aquell fred tan fi; és, tanmateix la vitrina per a fer-se veure, per a no fer res, per ensopir-vos i anar cedint de mica en mica la vostra obstinada intransigència. Ningú no té pressa ni és portat per cap objectiu de cap mena. Tothom es mira satisfet, sense estranyesa. Aneu repartint les salutacions sense propòsit ni esma interessada.