L'estructura d'aquest claustre trapezoïdal...


Obra:La ciutat de l'oblit (p. 773)
Indret:Claustre
Municipi:Lleida
Comarca:Segrià

testing image

L'estructura d'aquest claustre trapezoïdal és en general gòtica, si bé conserva elements encara típicament romànics, com puguin ser contraforts, motllures, arcs formerets o alguns frisos i capitells. La part adossada a la façana principal de l'església va ser la primera en ser construïda i la seva decoració és la més senzilla, de tirat romànic. Els altres tres trams restants són ja molt més goticitzants. Les obres van ser endegades en 1310, sota la direcció tècnica de Berenguer de Prennafreita o Prenafeta. El succeirien en la responsabilitat els mestres Cascalls i Gauter. Jaume II va autoritzar l'extracció de sis mil somadals de la pedrera de Gardeny, per tal de bastir l'espectacular parament.

Amb les pedres de Gardeny els picapedrers de la Seu van realitzar primorosos treballs que en veritat agradan y fascinan, segons s'esplaia un Roca i Florejachs profundament colpit per la inagotable exhibició de quant pot procrear una ardorosa fantasia. Aquesta és la paraula, fantasia, que pot descriure i explicar la feina ornamental dels artífexs d'un claustre que sembla en realitat un museu de pedra esculpida. Els més bells calats petris que mai hagi pogut crear un escultor, en la declaració incondicional de Pierre Deffontaines i Marcel Durliat, autors de l'Espagne du levant. Fantasia que es manifesta en el regust arabitzant de la decoració, tan marcat en les imatges d'alguns dels capitells que, com aventura Pleyan, creeríalo el espectador salido de las manos de los musulmanes. Roca hi coincideix: si aprofitant un casual moment de soledat, vos entreteníu en aquest pati fins despresos de tota prevenció, si al extendrer en torn vostra mirada, siga à pleníssima llum, cuan la grandiosa irradiació solar omple y escalfa son espay, siga al apuntar la aurora ó en els dolsos instants de l'hora baixa, es posa tendre i romàntic el mestre en gai saber, se os apareixerà l'arabisme dominant en lo conjunt, ab tot son gust oriental, ab tota sa inefable poesia. Y si després seguiu apreciant un per un tots els detalls, serà llavors l'encant més y més íntím.

Ondulacions i ziga-zagues, llaços i dents de serra, cordes retorçades i greques, plasmació d'una genial sensibilitat fantasiosa, trabajada todo a mano maestra —la precisió és de Pleyan— les arcades evoquen raïms de pedres, si no precioses, sí que preciosament cisellades. Filigranes a través de les quals canta el vent, els llargs xiulets que surten a cavall pels alts finestrals del claustre en forma de flor. Cunqueiro de nou:

Pro quen habita e canta e vai e vén
na Seo Vella, o vento é. Os longos asubíos
vaen a cabalo polos altos ventanás do claustro
en forma de frol...